Día Internacional de la Dona
El 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, és una data que se celebra a tot el món, des de 1978 , arran d’una proposta de l’Assemblea General de l’ONU, per recordar a les que van ser les pioneres en la demanda per la igualtat de drets i oportunitats.
Quatre fites marquen aquest dia: la marxa de centenars de dones a Nova York contra els baixos salaris i les condicions inhumanes del treball (1857), la Conferència Internacional de Dones a Dinamarca (1910), la mort de més de 140 dones immigrants en una fàbrica de Boston (1911) i la declaració de vaga de les dones russes en demanda de «pa i pau» enfront de la primera guerra mundial (1913).
Des d’aquests primers anys, el Dia Internacional de la Dona ha adquirit una nova dimensió mundial per a les dones dels països desenvolupats i en desenvolupament.
El creixent moviment internacional de la dona, reforçat per les Nacions Unides mitjançant quatre conferències mundials sobre la dona, ha contribuït al fet que la commemoració siga un punt de convergència de les activitats coordinades a favor dels drets de la dona i la seva participació en la vida política i econòmica.
El 16 de desembre de 1977 l’Assemblea General va convidar a tots els Estats al fet que proclamessen, d’acord amb les seves tradicions històriques i costums nacionals, un dia de l’any com a Dia de les Nacions Unides per als Drets de la Dona i la Pau Internacional.
Es va exhortar als Estats al fet que continuessen contribuint a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació contra la dona i per a la seva plena participació en el procés de desenvolupament social.
Aquesta decisió es va adoptar amb motiu de l’Any Internacional de la Dona (1975) i del Decenni de les Nacions Unides per a la Dona (1976-1985), tots dos proclamats per l’Assemblea. En 1975, Any Internacional de la Dona, les Nacions Unides van començar a observar el Dia Internacional de la Dona (8 de març).
En el seu missatge del Dia el 8 de març de 1996, el Secretari General va dir:
«Conjuminem els nostres esforços per posar fi a la discriminació per motius de gènere, quan vullga i on vullga que esta ocórrega. Cal que tota la humanitat… tinga plenes facultats per aportar la seua contribució al desenvolupament de la societat i l’avançament de la civilització.»
El nostre Estatut d’Autonomia recull la igualtat de drets entre dones i homes, en tots els àmbits socials, com un dels valors en els quals aquest s’inspira. És necessari, per això, que la ciutadania gaudisca de les mateixes oportunitats per participar en la vida laboral, social, familiar i política sense discriminació alguna.
